Guanyarem el futur

                 Al Tall tio Canya

 

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tioCanya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusanegra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fercua,
set vegades va fercua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
TioCanya, tioCanya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
TioCanya tingué un fill
TioCanya tingué un fill
que li diuen tioCanya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tioCanya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosard´obrir la boca
i la escola va odiar.
TioCanya, tioCanya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellatnou
o et faràfum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tioCanya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gentlletrada.
Quan a estiuvénen al poble,
visiten el tioCanya
i el pobre vellse´ls escolta
parlantllengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tioCanya.
Reviscola, tioCanya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya TioCanya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara

Tio Canya TioCanya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.
https://www.youtube.com/watch?v=4O3e_TAcdhs&noredirect=1

Comentari de la cançó:

Hi ha en un poble un vell que li diuen tio canya que va portar una gorra, brusa negra i una faixa morellana. El tio canya va anar nomes tres voltes a València: quan va fer el servei militar, per casar-se amb la seua xica i la tercera vegada va jurar de no tornar a València i que un home que ve del poble i ningú li va fer baixar la cara. Va fer set vegades la cua en presentar uns papers per-que no sap expressar-se i li van dir coses que el no va entendre en castellà. Va aguantar totes les burles i els insults que li van fer i va tornar al seu poble.

El tio canya no va poder entrar ni eixir de la seua casa per-que no té les claus, la gent li van aconsellar que li pose un forrellat nou perquè la teulada de la casa es va afonar.

El tio canya va tindre un fill que li diuen tio canya que porta lo mateix que el seu pare. El fill del tio canya va anar a l'escola set anys amb la cara neta amb els ulls ben oberts i camisa nova. El xiquet del tio canya va veure al seu mestre que parlava en Castellà i el xiquet va tindre por perquè el mestre li fera alguna pregunta, el xiquet no va poder respondre per que la seua llengua es diferent a la de l'escola, si el xiquet del tio canya no va respondre a ninguna pregunta que li va fer el seu mestre, li va castigar, cridar l'atenció i li va pegar i el xiquet va odiar l'escola.

La gent del poble van parlar del néts del tio canya. La família del tio canya són metges i professors a València i que són gent que han aprés castellà. Quan és estiu els nets del tio canya li fan visites i quan el tio canya va escoltar als seus nets no va entendre perquè parlaren en Castellà.

El tio canya li va dir als seus nets que mai parlem en Castellà perquè els néts havien aprés dels seus pares. El tio canya no sap parlar en Castellà, la gent li diu al tio canya que reviscola amb el gaiato si li fa falta i ha de tornar el tio canya a València. El tio canya no va poder entrar ni eixir de la seua casa perquè no té les claus, la gent li van aconsellar que li pose un forrellat nou perquè el tio canya té més temps encara de solucionar el tema.

Informació sobre el grup:

Al tall es va fundar a l’any 1975 i els integrants del grup són: Manolo Lledó, Manolo Miralles, Miguel Gil i Vicent Torrent. El grup va debutar oficialment en la Pobla de Vallbona. En els anys 70 van gravar el seu primer disc Al Tall (cançó popular, país Valencía) conté temes originals com per Majorca o D’avui és el cantar. El segon disc es van fer a finals de 1976 que es diu: Deixeu que rode la roda i va ser dedicat a Ramón el Pansot que va ser seguidor del grup. El repertori va incloure al tio Canya i Darrer diumenge d’octubre la canço de cuna tradicional valenciana se va estrenar el cantautor de Alberique Enric Ortega com membre del grup. En 1977 Oswaldo Blanco va fer de manager del grup.

Al any 1978 es va grabar el tercer disc amb el títol Posa ví, posa ví, posa ví….. va ser un recopilatori de cançons populars. El grup Al Tall va sacar el seu disc senzill amb títol a Miguel que li van assassinar una petenera dedicada expressament en record del comunista alicantí Miguel Grau. En 2012 es va gravar l’ultim disc amb un títol Cant de l’Aplec dels ports, després es va disoldre el grup.

Víctor Moreno Arce PQPI2